A mesura que van passant els anys, moltes persones grans es troben vivint una vellesa marcada pel silenci, una vellesa que no és la que havien imaginat. Què passa quan la família ja no hi és, ja sigui perquè ha marxat lluny, perquè la vida a traçat camins diferents, o inclús perquè ha mort. Què els queda quan l’únic so de la casa és el del rellotge?
La soledat de la gent gran quan la família ja no està present, és una realitat dolorosa i, moltes vegades invisibilitzada. Aquest sentiment, pot tenir vàries causes com podria ser: la pèrdua de la parella, les ruptures familiars, els fills viuen lluny del domicili familiar, o la relació familiar no és bona. Aquesta situació, pot afectar molt profundament la salut emocional i física de les persones grans.
Quan la família s’allunya o s’esvaeix
Per a moltes persones grans, la família era el centre emocional de la seva vida. Quan es perd a la parella, els fills van a viure fora o s’han trencat els vincles per diversos motius, el buit que queda no és només físic sinó que és emocional, vital.
Aquest sentiment, la gent gran el sol viure amb silenci, resignació, profunda tristesa i, amb una por immensa a arribar a ser una càrrega pels familiars. Tots aquests sentiments, poden desencadenat en diferents estats emocionals com ansietat, depressió o pèrdua del sentit de la vida.
Una realitat que creix
Els canvis socials, el ritme de vida accelerat i les estructures familiars cada cop més fragmentades fan que la xarxa de suport que antigament proporcionava la família ja no estigui garantida. Cada vegada, hi ha més persones grans que viuen soles, i no sempre per elecció pròpia. La realitat de moltes persones grans avui en dia és menjars en silenci, aniversaris sense trucades i dies que passen sense cap visita.
Efectes a la salut
Diferents estudis, han demostrat que sentir soledat de forma prolongada té conseqüències físiques reals com per exemple: incrementar el risc de malalties cardiovasculars, deteriorament cognitiu i també depressió. Moltes especialistes, defineixen i parlen del terme de soledat en la tercera edat com la “pandèmia silenciosa”.
La figura del cuidador
La figura dels cuidadors, té un paper fonamental a l’hora d’alleugerar la soledat de la gent gran quan la família ja no hi és. El seu rol, no es limita només a l’atenció física o sanitària, sinó que també pot ser un gran suport emocional, humà i social.
Els cuidadors escolten, conversen i mostren interès en els diferents records i preocupacions de les persones grans. El simple fet de tenir algú amb qui parlar durant el dia pot alleujar molt la sanció de buit.
Els cuidadors s’encarreguen d’estructurar el dia amb diferents activitats que motivin a la persona gran: una caminada, lectura, jocs de taula tasques domèstiques, o simplement xerrar una estona. Una rutina estable i personalitzada dona seguretat i ajuda a reduir l’apatia o la sanció de que “tots els dies son iguals”.
Els cuidadors, ajuden a les persones grans a mantenir-se actius social i familiarment guiant-los per a fer trucades, enviar missatges o, fins i tot, fer videotrucades amb els seus familiars, amics o veïns per molt lluny que estiguin
Els cuidadors, contribueixen a preservar la identitat i evitar el deteriorament cognitiu de la persona gran mitjançant activitats creatives, jocs de memòria, recordant èpoques passades, i fins i tot mirant pel·lícules.
A més a més, poden identificar senyals d’alarma con podrien ser canvis en l’estat d’ànim, en la gana, en la son o de la salut. Davant d’aquests signes son els encarregats d’avisar als familiars i professionals de la salut per intervenir a temps. La societat té una responsabilitat col·lectiva envers la seva gent gran. És primordial recuperar el valor dels vincles intergeneracionals i mirar la vellesa no com una càrrega, sinó con una etapa de la vida que mereix respecte, dignitat i companyia. La soledat, no hauria de ser el final d’una vida plena. Tothom mereix envellir amb dignitat i també, amb alguna persona al costat.
